+

Interpretando al protagonista de «El traginer» en Lloret de Mar, rodeado de la gente del pueblo..

Fermí Reixach es Hijo Predilecto de Lloret de Mar, localidad en la que nació y a la que sigue permanentemente muy vinculado.

—————————————————————————————————————————————————

>> Pressbook de Diari d’un boig. Bicentenari de Nikolai Gógol, 2010.

—————————————————————————————————————————————————

Fermí Reixach canta Cançons de lladre, 1976 (Edigsa). Antiguas canciones catalanas de bandoleros de los siglos XVII y XVIII.

Maria Aurèlia Capmany, con motivo de la publicación del disco, escribió lo siguiente, que reproducimos en el catalán original:

“Fermí és en realitat un actor que canta. Per en Fermí la cançó és una forma expressiva més de les seves dots d’actor, de la mena d’actors que trobem només molt de tant en tant, per als quals el teatre ho és tot, l’actuació ho és tot, que fan gravitar tota la seva vida en aquest instant de màgia que consisteix a identificar la ficció amb la realitat.(…)
És la mena d’actors que viu el personatge i a més perquè el pot viure. És a dir, perquè té les dots suficients per viure’l en totes les seves dimensions.
Jo el recordo en el papel de mendicant a la meva L’ombra de l’escorpí, cantant la Balada del saqueig de Béziers. Aquell va ser el preludi de la seva margnífica recreació del personatge de Joan Serrallonga. I en l’alegra, màgica vivor del personatge, aquell moment en què es carrega el company mort a coll i canta la cançó d’El lladre.
Sentint la seva veu càlida i persuassiva descobríem tot el sentit de les cançons de bandolers; la barreja de tendresa i condemna que contenen. (…)
Fermí Reixach ens ofereix una ampla mostra d’aquesta rica temàtica popular i ho fa amb aquell apassionat estudi que dedica a tot allò que emprén.»